El 2025 es va desenvolupar a Catalunya un procés d’aprenentatge i deliberació col·lectiva sobre la governança d’Internet, articulat al voltant de la pregunta central: “Quina internet volem? Decidim-ho!”. Inspirat en el model del Fòrum de Governança d’Internet (IGF), el procés ha buscat implicar diferents parts interessades, especialment de l’àmbit social, per donar forma col·lectivament a Internet com a construcció humana.
1. Punt de partida: Internet com a construcció col·lectiva
El procés parteix de la idea que Internet no és neutra ni donada, sinó que és una construcció social i política que es pot orientar. Això implica passar de ser usuaris a ser actors amb capacitat de decisió, capaços d’identificar problemes, definir prioritats i impulsar canvis.
Aquest enfocament té precedents a Catalunya, com el procés d’Apoderament Digital, i s’inscriu en marcs globals com l’IGF, EuroDIG o IGF Espanya.
2. Objectiu: cap a una agenda local de governança
L’objectiu principal ha estat impulsar un diàleg multipart a la comunitat catalana per:
- identificar qüestions i reptes clau
- definir direccions i accions
- construir una agenda local compartida
- connectar-la amb processos regionals i globals
Aquesta agenda pot incloure tant consensos com divergències, reflectint la pluralitat de perspectives.
3. Metodologia: un procés en tres fases
El procés s’ha estructurat en tres fases inspirades en la governança participativa:
- Identificació de temes i reptes
- Definició de direccions i accions (curt i mitjà termini)
- Priorització i consens per a una agenda amb compromisos.
Aquest esquema s’ha aplicat de manera iterativa, combinant sessions presencials (com Sobtec) amb reunions i aportacions en remot.
4. Dinàmica participativa i dificultats
El procés ha evidenciat diversos reptes:
- dificultat per estructurar i prioritzar temes interconnectats
- complexitat de construir un discurs compartit
- tensió entre diversitat de veus i capacitat de consens
- manca de participació d’algunes parts clau (especialment administració pública).
Tot i això, s’ha consolidat un espai de diàleg on les diferències es fan explícites i es poden treballar.
5. Principals temes emergents
A partir de la sessió Sobtec i les aportacions posteriors, s’han identificat diversos eixos:
Informació, algoritmes i IA
- Desinformació i sobrecàrrega informativa
- Influència dels algoritmes en la percepció de la realitat
- Manca de transparència i control democràtic
- Impacte de la IA en la informació i el treball.
Infraestructures i sobirania
- Dependència de grans plataformes i serveis
- Necessitat de sobirania tecnològica (autonomia, empoderament digital)
- Infraestructura mínima en context de crisi climàtica
- Xarxes comunitàries i descentralització.
Dades i identitat digital
- Captura massiva de dades i usos comercials
- Privacitat i control per part de la ciutadania
- Identitat digital sobirana (eIDAS2).
Interoperabilitat i espais oberts
- Plataformes tancades vs protocols oberts
- Necessitat d’interoperabilitat (missatgeria, xarxes socials)
- Internet com a infraestructura pública essencial.
Drets i accés
- Internet com a dret fonamental
- Bretxa digital i accés universal
- Inclusió i impacte en col·lectius vulnerables
Sostenibilitat
- Impacte ambiental de la digitalització (IA, centres de dades)
- Electrònica justa i economia circular
- Relació entre tecnologia i límits planetaris.
Educació i capacitació
- Alfabetització digital crítica
- Programari lliure en educació
- Capacitat de la ciutadania per entendre i construir tecnologia.
6. Propostes i línies d’acció
Entre les idees i accions emergents:
- Promoure el programari lliure i el codi obert en el sector públic
- Impulsar la interoperabilitat i els estàndards oberts
- Desenvolupar mecanismes de transparència algorítmica
- Fomentar la sobirania tecnològica i les infraestructures comunitàries
- Incorporar criteris de sostenibilitat i circularitat en la digitalització
- Explorar pilots com el de credencials digitals i identitat descentralitzada.
7. Governança com a procés col·lectiu
Un dels aprenentatges clau és que la governança:
- no és només debat, sinó també presa de decisions i acció
- requereix representació real de totes les parts interessades
- implica construir espais de confiança i diàleg sostingut
S’ha plantejat la necessitat de crear espais més estructurats, com una taula de parts amb representació més balancejada, per avançar cap a consensos més sòlids.
8. Connexió amb altres escales
El procés local s’ha vinculat amb marcs més amplis:
- IGF (global)
- EuroDIG (regional europeu)
- Pacte Digital Mundial i WSIS+20
Això reforça la idea que la governança d’Internet és policèntrica i interconnectada, i que les iniciatives locals poden contribuir a debats globals.
9. Impacte i consolidació del procés
El procés desenvolupat el 2025 am el Suport de l’Internet Society Foundation ha contribuït a enfortir la presència i el reconeixement d’ISOC.CAT com a actor en la governança d’Internet a Catalunya. A través d’una combinació d’activitats presencials i en remot, s’ha mobilitzat una comunitat diversa i generat espais de diàleg sostingut entre persones de múltiples parts interessades.
En total, es van organitzar sis reunions remotes multipart, complementades amb dos esdeveniments presencials destacats: una sessió sobre governança i sobirania tecnològica al congrés Sobtec.cat (amb més de 100 participants), i una xerrada amb una membre del Multistakeholder Advisory Group (MAG) de l’IGF, Valeria Betancourt. A més, el tema es va integrar de manera continuada en les reunions mensuals del capítol ISOC.CAT i es van generar diversos continguts de difusió (articles, correus i materials), contribuint a la producció de coneixement I intercanvi de idees.
S’ha creat d’un grup i llista de correu específica sobre governança d’Internet, amb una vintena de participants de diferents àmbits, que constitueix la base per a la continuïtat del procés. Aquest espai ha facilitat la consolidació d’una comprensió compartida del concepte de governança d’Internet i del paper que pot jugar a escala local, així com la identificació de temes prioritaris.
Pel que fa als continguts, el projecte ha permès avançar en les tres fases previstes (temes, accions, agenda), tot i que amb un caràcter exploratori en les fases més avançades. Entre els temes treballats, destaca el de la identitat digital descentralitzada i les credencials digitals, sobre el qual es va dur a terme un pilot amb 24 participants, relacionades amb la privacitat, la interoperabilitat, l’estandardització i el desplegament de la regulació europea eIDAS2. També relacionat amb l’activitat per generar un carnet de membre del capítulo pel Día del Xifratge 2025.
El projecte també ha posat de manifest que els processos de governança multipart requereixen temps i dedicació, especialment quan es busca implicar actors rellevants sovint amb disponibilitat limitada. Tot i això, s’ha aconseguit establir una base de col·laboració i confiança entre participants.
De cara al futur, el grup impulsor preveu donar continuïtat al procés, explorant la possibilitat de formalitzar un fòrum local de governança d’Internet, aprofitant el coneixement adquirit i la comunitat creada per avançar cap a una agenda compartida i operativa.
10. Conclusions
El procés ha permès avançar en:
- la comprensió compartida de la governança d’Internet
- la identificació de temes prioritaris a escala catalana
- la construcció d’una comunitat de pràctica multipart
També ha posat de manifest que:
- la governança requereix temps, continuïtat i implicació real
- cal millorar la representativitat i participació institucional
- és possible articular un procés local amb impacte si es connecta amb altres nivells
En definitiva, el procés ha consolidat la idea que “governança és decidir”, i que aquesta decisió ha de ser col·lectiva, informada i orientada a construir una Internet més justa, oberta i sostenible.
Després d’aquest procés, una nota breu sobre participació a l’IGF global.
L’entrada Resum del procés 2025 de governança d’Internet a Catalunya ha aparegut primer a Capítol Català de la Societat Internet.