Resum del procés de governança d’Internet de la comunitat catalana (2025)

El 2025 es va desenvolupar a la comunitat catalana un procés d’aprenentatge i deliberació col·lectiva sobre la governança d’Internet, articulat al voltant de la pregunta central: “Quina internet volem? Decidim-ho!”. Inspirat en el model del Fòrum de Governança d’Internet (IGF), el procés ha buscat implicar diferents parts interessades, especialment de l’àmbit social, per donar forma col·lectivament a Internet com a construcció humana.

Aquest procés s’ha estructurat no només com un exercici de debat, sinó com un procés deliberatiu orientat a la presa de decisions col·lectives, amb l’objectiu de transformar preocupacions compartides en propostes concretes i eventuals compromisos d’acció.

El grup motor ha comptat amb una quinzena de participants estables (membres d’una llista de correu coordinació). Pel que fa a la composició per parts interessades, el grup ha comptat aproximadament amb 9 participants de la societat civil, 4 perfils híbrids entre comunitat tècnica i acadèmia, 3 del sector privat/cooperatiu i 1 representant del sector públic, als quals s’hi han afegit participants esporàdics en diferents sessions. Aquestes xifres sumen més del total de participants estables degut al solapament de rols entre diverses persones.

El terme comunitat catalana es fa servir en un sentit ampli, referit a les comunitats de persones que comparteixen una base de llengua i cultura comunes que ens connecten, més enllà de qualsevol delimitació administrativa o territorial, i que Internet contribueix a connectar i fer visible.

1. Punt de partida: Internet com a construcció col·lectiva

El procés parteix de la idea que Internet no és neutra ni un “regal de la natura”, sinó una construcció social, tècnica i política que es pot orientar, i que, si no es fa de manera col·lectiva, acaba sent modelada per uns pocs segons els seus interessos.

Això implica passar de ser usuaris a ser actors amb capacitat de decisió. Si no actuem com a ciutadans actius en la presa de decisions, correm el risc de ser tractats com una audiència passiva, o fins i tot com si fóssim animals de granja: rebem serveis aparentment gratuïts mentre, a canvi, se’ns observa, se’ns condiciona i se n’extreu valor, alimentant una economia de l’atenció que pot influir en les nostres percepcions i decisions socials, polítiques i econòmiques.

Aquest enfocament té precedents a la comunitat catalana, com el procés d’Apoderament Digital, i s’inscriu en marcs globals com l’IGF, o regional com l’EuroDIG (resum de resultats) o l’IGF d’Espanya. Implica entendre la governança no només com un espai de discussió, sinó com un procés per passar del diagnòstic a la decisió, i de la decisió a la implementació.

2. Objectiu: cap a una agenda local de governança

L’objectiu principal ha estat impulsar un aprenentatge i un exercici pràctic de diàleg multipart a la comunitat catalana per:

identificar qüestions i reptes clau
definir direccions i accions
explorar la construcció d’una agenda local compartida
connectar-la amb processos regionals I globals.

Aquesta agenda pot incloure tant consensos com divergències, reflectint la pluralitat de perspectives.

3. Metodologia: un procés en tres fases

El procés s’ha estructurat en tres fases inspirades en la governança participativa:

Identificació de temes i reptes
Definició de direccions i accions (curt i mitjà termini)
Priorització i consens per a una agenda amb compromisos.

Aquest esquema s’ha aplicat de manera iterativa, combinant sessions presencials (com Sobtec) amb reunions i aportacions en remot.

4. Dinàmica participativa i dificultats

El procés ha evidenciat diversos reptes:

la dificultat per estructurar i prioritzar temes interconnectats
complexitat de construir un discurs compartit sobre un conjunt ampli de temes
tensió entre diversitat de veus i capacitat de consens
manca de participació d’algunes parts clau (especialment administració pública).

Tot i això, s’ha consolidat un espai de diàleg on les diferències es fan explícites i es poden treballar.

5. Principals temes emergents

A partir de la sessió Sobtec i les aportacions posteriors, s’han identificat diversos eixos:

Llengua i cultura catalanes en l’entorn digital

El procés també ha posat de manifest la rellevància de la llengua i la cultura catalanes en la governança d’Internet, tant des d’una perspectiva de drets com de sobirania digital. S’han identificat qüestions com:

el risc de discriminació o invisibilització del català en plataformes globals i espais internacionals
la necessitat de garantir la diversitat lingüística en serveis digitals, IA i sistemes d’informació
la importància de disposar d’infraestructures i eines digitals alineades amb la realitat cultural local.

Això situa la llengua com un element clau dins dels drets digitals i la diversitat cultural, amb implicacions directes en polítiques públiques i desenvolupament tecnològic.

Informació, algoritmes i IA

Desinformació i sobrecàrrega informativa
Influència dels algoritmes en la percepció de la realitat
Capacitat de la ciutadania per escollir o entendre els criteris algorítmics que determinen la informació que rep
Manca de transparència i control democràtic
Impacte de la IA en la informació i el treball.

Infraestructures i sobirania

Dependència de grans plataformes i serveis
Necessitat de sobirania tecnològica (autonomia, empoderament digital)
Pèrdua de coneixement i capacitat tècnica derivada de la dependència de serveis de tercers
Infraestructura mínima en context de crisi climàtica
Xarxes comunitàries i descentralització.

Dades i identitat digital

Captura massiva de dades i usos comercials
Privacitat i control per part de la ciutadania
Identitat digital sobirana (eIDAS2).

Interoperabilitat i espais oberts

Plataformes tancades vs protocols oberts
Necessitat d’interoperabilitat (missatgeria, xarxes socials)
Consideració de certs serveis digitals com a infraestructures essencials, amb obligacions d’obertura i interoperabilitat
Internet com a infraestructura pública essencial.

Drets i accés

Internet com a dret fonamental
Bretxa digital i accés universal
Inclusió i impacte en col·lectius vulnerables.

Sostenibilitat

Impacte ambiental de la digitalització (IA, centres de dades)
Electrònica justa i economia circular
Relació entre tecnologia i límits planetaris.

Educació i capacitació

Alfabetització digital crítica
Programari lliure en educació
Capacitat de la ciutadania per entendre i construir tecnologia.

6. Propostes i línies d’acció

Entre les idees i accions emergents:

Promoure el programari lliure i el codi obert en el sector públic
Impulsar la interoperabilitat i els estàndards oberts
Desenvolupar mecanismes de transparència algorítmica
Fomentar la sobirania tecnològica i les infraestructures comunitàries
Incorporar criteris de sostenibilitat i circularitat en la digitalització
Explorar pilots com el de credencials digitals i identitat descentralitzada
Desenvolupar criteris públics per a la contractació tecnològica: programari lliure, interoperabilitat, sostenibilitat
Impulsar espais de pressió i acció col·lectiva per abordar problemàtiques comunes: com pràctiques abusives, protecció de drets
Generar eines compartides o béns comuns digitals: com infraestructures de descoberta de continguts o serveis oberts.

7. Governança com a procés col·lectiu

Un dels aprenentatges clau és que la governança:

no és només debat, sinó també presa de decisions i acció
requereix representació real de totes les parts interessades
implica construir espais de confiança i diàleg sostingut.

S’ha plantejat la necessitat de crear espais més estructurats, com una taula de parts amb representació més balancejada, per avançar cap a consensos més sòlids.

També s’ha evidenciat que el model participatiu, tot i facilitar la inclusió de veus diverses, requereix mecanismes específics de facilitació i síntesi per evitar bloquejos i avançar cap a resultats concrets.

8. Connexió amb altres escales

El procés s’ha concebut explícitament com una contribució local a dinàmiques globals de cooperació digital, reforçant la idea que la governança d’Internet es construeix a partir de la interacció entre nivells local, regional i global:

IGF (global)
EuroDIG (regional europeu)
Pacte Digital Mundial i WSIS+20.

Això reforça la idea que la governança d’Internet és policèntrica i interconnectada, i que les iniciatives locals poden contribuir a debats globals.

9. Impacte i consolidació del procés

El procés desenvolupat el 2025 am el Suport de l’Internet Society Foundation ha contribuït a enfortir la presència i el reconeixement d’ISOC.CAT com a actor en la governança d’Internet a la comunitat catalana. A través d’una combinació d’activitats presencials i en remot, s’ha mobilitzat una comunitat diversa i generat espais de diàleg sostingut entre persones de múltiples parts interessades.

En total, es van organitzar sis reunions remotes multipart, complementades amb dos esdeveniments presencials destacats: una sessió sobre governança i sobirania tecnològica al congrés Sobtec.cat (amb més de 100 participants), i una xerrada amb una membre del Multistakeholder Advisory Group (MAG) de l’IGF, Valeria Betancourt. A més, el tema es va integrar de manera continuada en les reunions mensuals del capítol ISOC.CAT i es van generar diversos continguts de difusió (articles, correus i materials), contribuint a la producció de coneixement I intercanvi de idees.

S’ha creat d’un grup i llista de correu específica sobre governança d’Internet, amb una vintena de participants de diferents àmbits, que constitueix la base per a la continuïtat del procés. Aquest espai ha facilitat la consolidació d’una comprensió compartida del concepte de governança d’Internet i del paper que pot jugar a escala local, així com la identificació de temes prioritaris.

Pel que fa als continguts, el projecte ha permès avançar en les tres fases previstes (temes, accions, agenda), tot i que amb un caràcter exploratori en les fases més avançades. Entre els temes treballats, destaca el de la identitat digital descentralitzada i les credencials digitals, sobre el qual es va dur a terme un pilot amb 24 participants, relacionades amb la privacitat, la interoperabilitat, l’estandardització i el desplegament de la regulació europea eIDAS2. També relacionat amb l’activitat per generar un carnet de membre del capítulo pel Día del Xifratge 2025.

El projecte també ha posat de manifest que els processos de governança multipart requereixen temps i dedicació, especialment quan es busca implicar actors rellevants sovint amb disponibilitat limitada. Tot i això, s’ha aconseguit establir una base de col·laboració i confiança entre participants.

De cara al futur, el grup impulsor preveu donar continuïtat al procés, explorant la possibilitat de formalitzar un fòrum local de governança d’Internet, aprofitant el coneixement adquirit i la comunitat creada per avançar cap a una agenda compartida i operativa.

10. Conclusions

El procés ha permès avançar en:

la comprensió compartida de la governança d’Internet
la identificació de temes prioritaris a escala catalana
la construcció d’una comunitat de pràctica multipart.

També ha posat de manifest que:

la governança requereix temps, continuïtat i implicació real
cal millorar la representativitat i participació institucional
és possible articular un procés local amb impacte si es connecta amb altres nivells.

En definitiva, el procés ha consolidat la idea que “governança és decidir”, però també que decidir implica organitzar-se, representar-se i assumir compromisos. La continuïtat del procés dependrà de la capacitat de mantenir aquest espai participatiu per les parts, ampliar-ne la base i traduir el treball realitzat en una agenda operativa amb impacte real sobre la Internet que volem.

Internet és un ecosistema complex, viu i profundament interconnectat, que reflecteix les tensions, valors i decisions de la societat que el construeix. La seva governança no és només una qüestió tècnica o reguladora, sinó un repte col·lectiu sobre quina mena de societat volem ser. Es tracta de dirigir-la de manera compartida perquè esdevingui una infraestructura al servei del bé comú: que reforci la capacitat de les persones per informar-se, crear, cooperar i viure amb dignitat; que enforteixi comunitats més justes, diverses i resilients; i que contribueixi a una humanitat més conscient i solidària.

Si no hi participem activament, altres decidiran per nosaltres: avui, en gran mesura, una minoria d’actors amb un poder concentrat, una veritable oligarquia digital d’abast global amb recursos gairebé il·limitats, que condiciona infraestructures, serveis i fluxos d’informació segons els seus interessos. Per això, cal passar d’una ciutadania passiva a una ciutadania organitzada i crítica, capaç de disputar aquestes decisions i evitar ser només objecte d’un sistema que ens observa, ens condiciona i n’extreu valor.

Després d’aquest procés, una nota breu sobre participació a l’IGF global.

Aquest procés ha estat només un començament: cal continuar-lo, ampliar-lo i fer-lo créixer per decidir col·lectivament la Internet que volem.

L’entrada Quina Internet volem? ha aparegut primer a Capítol Català de la Societat Internet.