Quan parlem que tothom pugui tenir l’opció de connectar-se i que la connectivitat, a més d’entreternir-nos o despistar-nos, ens ajuda en la nostra vida, la conversa gairebé sempre gira entorn de la infraestructura: desplegaments de fibra, cobertura sense fils, assignació d’espectre. Evidenment tot això cal. Però hi ha una capa més silenciosa, igualment crítica, d’Internet que sovint passa desapercebuda: calen dispositius per connectar-se, dispositius de xarxa per portar fins a les persones la connectivitat i dispositius d’usuari, com un portàtil per llegir, estudiar, fer gestions, activitats que milloren la nostra vida.
Sense dispositius assequibles, funcionals i reparables, la connectivitat continua sent potencial.
A la recent sessió Global Access to the Internet for All (GAIA) durant l’IETF 125, aquesta mancança va ocupar el centre del debat.
Leandro Navarro (ISOC.CAT) va presentar un nou Internet-Draft —draft-gaia-circular-device-practices— que aclareix com pensem la connectivitat significativa. L’esborrany compta amb el suport de la Fundació de la Societat Internet i és resultat del treball d’un grup de membres d’aquest capitol. Contribueix a un reconeixement creixent: la inclusió digital no depèn només de les xarxes, sinó també del cicle de vida dels dispositius.
L’ingredient necessari d’una connectivitat útil
En moltes comunitats rurals i desateses, la barrera no és només l’accés a les xarxes i a la connectivitat, sinó també l’accés a dispositius (funcionals i útils) que permetin portar la connectivitat i transformar-la en beneficis reals i útils per a tothom.
Fins i tot quan les xarxes comunitàries es despleguen amb èxit, el seu impacte és limitat si les persones no poden permetre’s dispositius de l’últim tram de xarxa, ordinadors portàtils o telèfons intel·ligents, o si aquests dispositius fallen i no es poden reparar localment. La connectivitat sense dispositius és com una carretera sense vehicles per circular. Evidentment, aquests dispositius, com els vehicles en les infraestructures viàries, poden ser individuals o col·lectius, privats o compartits, i també es poden utilitzar segons la necessitat. Igualment passa amb els llibres, els podem comprar per ús individual i deixar-los a un calaix o tirar-los a la brossa, però les biblioteques gestionen llibres compartits, que tenen molts lectors al llarg de la seva vida útil i contribueixen a la cultura i educació més inclusiva.
És aquí on l’esborrany introdueix un canvi clau: passar del desplegament d’infraestructura a l’accés a dispositius a través de la circularitat.
Del consum lineal als sistemes circulars
L’Internet-Draft es basa en anys d’experiència pràctica d’iniciatives impulsades per la comunitat a Espanya, Argentina i el Senegal, com eReuse.org, EKOA (UNLP), Hahatay i la planta de RAEE de Tau. Aquestes iniciatives han demostrat que els ecosistemes de dispositius es poden repensar com a sistemes circulars en lloc de cadenes de subministrament lineals, amb propietat compartida enlloc de propietat individual i exclusiva.
La proposta se centra en la gestió circular de dispositius, que inclou:
- Reparació i reacondicionament locals: capacitar les comunitats amb habilitats, eines i coneixements per reparar i mantenir els seus propis dispositius. Això redueix costos, crea oportunitats locals i allarga la vida útil dels dispositius.
- Els dispositius com a bé comú: anar més enllà de la propietat individual cap a conjunts compartits de dispositius gestionats per la comunitat. Això garanteix un ús més eficient, millor traçabilitat i un accés més equitatiu.
- Traçabilitat i seguretat de les dades: aprofitar registres federats per transparència i responsabilitat, i pràctiques robustes de sanejament de dades perquè els dispositius es puguin reutilitzar de manera segura sense comprometre la privacitat.
- Responsabilitat al final de la vida útil: assegurar que els dispositius es reciclin correctament quan ja no es puguin utilitzar, evitant que els residus electrònics afectin entorns vulnerables.
La circularitat com a base de l’autonomia digital comunitària
El que fa aquest enfocament especialment potent és que va més enllà de la sostenibilitat: permet la autonomia digital comunitària (anomenada sobirania digital en l’esborrany actual, tot i que es preveu canviar el terme en versions futures per evitar connotacions polítiques no desitjades).
Mitjançant la creació de capacitats locals per gestionar dispositius, les comunitats redueixen la dependència de cadenes de subministrament globals i d’actors externs. Guanyen autonomia no només per accedir a Internet, sinó també per mantenir i governar la seva pròpia infraestructura digital.
La circularitat redueix les barreres econòmiques, reforça els ecosistemes locals i alinea la responsabilitat ambiental amb l’impacte social. Transforma els dispositius de productes d’un sol ús en actius comunitaris a llarg termini.
L’arquitectura d’Internet
Per a enginyers, responsables polítics i constructors de comunitats, aquest esborrany envia un missatge: els cicles de vida dels dispositius d’usuari i de xarxa formen part de l’arquitectura d’Internet.
Si volem una Internet realment inclusiva, resilient i sostenible, hem de dissenyar no només com es construeixen les xarxes, sinó també com es distribueixen, es mantenen i es reutilitzen els dispositius. La gestió, la propietat i la reutilització orientades a la comunitat són models complementaris a la propietat individual de dispositius nous d’un sol ús.
Aprofundeix-hi
Mira la sessió GAIA i la presentació
Consulta les diapositives de la presentació
Llegeix l’Internet-Draft
Considerem aquest treball com una extensió natural de la nostra missió: promoure una Internet oberta, inclusiva i sostenible. Reduir la bretxa digital requereix més que connectivitat: cal pensar en tot l’ecosistema que fa que la connectivitat sigui significativa, sostenible i inclusiva per a tothom.
L’entrada Reduint la bretxa digital amb la circularitat: els dispositius importen i la connectivitat significativa ha aparegut primer a Capítol Català de la Societat Internet.